25N: Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

El passat dia 25 de novembre es va commemorar el dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Malauradament, avui en dia encara hi ha persones que posen en dubte la necessitat de reivindicar aquest dia, però tristament encara necessitem un dia per rendir un homenatge a totes aquelles dones que van morir assassinades durant l'any.

Les dades parlen soles. A 25 de novembre de 2023, han estat assassinades per violència masclista un total de 52 dones en tot l'estat espanyol, 13 de les quals a Catalunya. Això vol dir que cada setmana, a més d'una dona se li roba la vida, sent assassinada, per motius de gènere.

Mentre l'extrema dreta avança, i es va situant cada cop al capdavant de més ajuntaments, i el discurs d'odi va avançant, les dades d'enguany són molt pitjors que les de l'any passat. A dia d'avui han mort assassinades 14 dones més que just fa un any, i a data de 25 de novembre, ja hem superat en dues el nombre total de dones assassinades durant el 2022. Aquestes dades només fan referència a feminicidis íntims, és a dir els perpetuats per la parella, exparella, marit o exmarit. Si tenim en compte tots els assassinats per motius de gènere, aquesta xifra augmenta a 93 (aquí s’inclou l’assassinat de familiars, de la mare, la tieta o l’àvia, i altres assassinats de dones on no hi havia un vincle familiar o afectiu). 

Aquest, al final, és un problema estructural, i s'han d'adoptar mesures urgents per pal·liar aquesta problemàtica. De les 52 dones que han estat assassinades, 12 tenien denúncies presentades contra el seu agressor. Ens preguntem per què no se les va protegir. I pràcticament un 43% de les dones estaven en procés de divorci o separació. 

I l'assassinat és només la punta de l'iceberg de molts tipus de violències que s'exerceixen cap a les dones diàriament, ja que el 2022 es van registrar un total 32.644 denúncies de dones víctimes de violència de gènere. La violència envers la dona es manifesta de moltes maneres. Des de l’Ajuntament hem intentat recollir algunes d’aquestes violències en un diccionari que podeu trobar als comerços per visibilitzar-les totes. Des del menyspreu, el control econòmic, la gelosia patològica, la bretxa salarial, la intimidació, el ciberassetjament, l’assetjament sexual, la humiliació, les amenaces, la violació i fins l’assassinat.

Com a societat, i també des de les institucions, no podem fer veure que son casos aïllats, i no ens podem quedar amb un simple recompte de xifres, necessitem lleis de prevenció que s’apliquin i funcionin de veritat: més informació, més seguiment, més intervenció, més ordres d’allunyament i mecanismes perquè s’apliquin. En definitiva, més recursos per acabar amb aquesta xacra social. 

Això és un problema de tota la societat i de cadascun de nosaltres, si callem davant d’aquestes violències passem a ser còmplices i deixem que any rere any empitjorin aquestes dades. Denuncieu, denuncieu sempre, no podem callar! Sabem que és molt important lluitar en contra de les violències masclistes i reivindicar totes les víctimes d'assassinats per qüestió de gènere, i continuarem cridant per les que ja no tenen veu, continuarem treballant incansables fins que el marcador estigui a zero. 

Darrere d’aquests assassinats hi ha dones i no podem deshumanitzar aquestes xifres, per això, en l’acte central del 25N a la plaça de l’Ajuntament es va retre un homenatge a cadascuna d’elles, exposant cadascun dels 52 casos d’assassinats de dones en mans de la seva parella o exparella. Es van posar 52 cadires, una cadira per cadascuna d’elles. 52 torrellenques van mostrar la seva indignació, nombrant-les totes, una per una, per recordar totes les companyes assassinades en el que portem d’any. Us volia donar les gràcies a totes, i també a tots els que vau venir a la plaça per dir que JA N’HI HA PROU! Donar les gràcies, també, al Cor Mirabolà per participar en l’acte i emocionar-nos amb la seva música amb veu de dona. 

A part de l’acte central, la setmana passada es va omplir de propostes per fer paleses aquestes violències i seguir conscienciant en que ens queda moltíssima feina per fer: dimarts es va fer el conta contes “Contes de nenes valentes”, divendres un Taller de Defensa Personal per a joves on van assistir més de 10 participants, de 12 a 15 anys. El dissabte es va organitzar a l’Ateneu Torrellenc la taula rodona “Dones i Esport” on vam poder comptar amb la presència de quatre dones torrellenques vinculades a l’esport i la Núria Picas, com a convidada d’honor. Va ser un col·loqui molt interessant i emotiu, per debatre sobre la situació de la dona en la pràctica esportiva, i on es van posar de manifest les injustes desigualtats que segueixen patint les dones en molts àmbits, i la necessitat de seguir treballant per una igualtat efectiva, dins i fora de l’espai esportiu. En sortir de la taula rodona es va fer l’acte central del 25N, ja esmentat abans, i finalment, diumenge al matí l’Associació de Dones Pla de les Bruixes va organitzar, en col·laboració amb l’Ajuntament, l’obra de teatre “Si yo no tengo lugar”, representada per el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua), una representació molt punyent sobre les causes de les violències masclistes provinents del sistema capitalista, colonial i patriarcal en el qual estem immerses. 

Paral·lelament a totes aquestes activitats, es va dur a terme durant dos caps de setmana consecutius la campanya de sensibilització #EsportSegur, una sèrie d’actes solidaris que es van organitzar des de les entitats esportives amb l’objectiu de recaptar diners per destinar-los a la lluita contra de la violència masclista en el món de l’esport: un curset d’enduret femení (Motoclub Torrelles), una caminada de marxa nòrdica (CET), un triangular de vòlei i futbol femení (UET),  americanes de pàdel (Club Tennis i Pàdel Can Coll) i el partit d’exhibició per la igualtat (Club Patí Torrelles). 

Volem donar les gràcies a totes les persones i entitats, que d’una manera o altra, us heu implicat en aquests actes per seguir fent palès el nostre rebuig contra aquest greu problema que tenim com a societat, per posar el vostre granet de sorra en la lluita contra la violència masclista.