El futur és feminista!

Avui és 8 de març, una jornada per visibilitzar, reivindicar i lluitar pels nostres drets i els de totes les dones, per posar de manifest l’opressió, la discriminació i la violència que seguim patint pel simple fet de ser dones.

Aquestes dades que acabem de llegir són només una petita mostra, de les nostres raons, els nostres arguments i el nostre motor per seguir lluitant.

44 motius, 44 murs que cal enderrocar perquè ens estan asfixiant. Els canvis profunds triguen molt a arribar i la modificació dels valors de la societat, també. Però anem lentes perquè anem lluny, i el nostre posicionament és ferm.

Segons Amnistia internacional, les dones realitzem el 66% del treball a tot el món (remunerat i no remunerat), però només rebem el 10% dels ingressos i posseïm l’1% de la propietat a escala mundial.

Al feminisme el travessen altres lluites, de vegades, sense adonar-nos, ens costa anar més enllà de la nostra realitat: de vegades, a les que no som mares ens costa entendre les implicacions de la maternitat; per a les que som heterosexuals, conèixer la realitat de les lesbianes és tot un repte; per a les que vivim a Europa, tenir en compte les demandes i experiències i vivències úniques de les altres dones al món és molt complex; i també per a les que som blanques, neurotípiques o tenim un cos normatiu.

Cada lluita té els seus objectius concrets i la intersecció entre lluites enriqueix qualsevol moviment social. I quan parlem de feminisme hi ha un mínim comú denominador entre totes les dones: la socialització diferencial, les agressions masclistes, la violència sexual, la violència estètica, la pobresa, la falta de representació o la invisibilització.

I aquest 8 de març ve marcat per les sentències, a destacar el cas Rubiales i també el cas del Dani Alves. Per primera vegada un intocable seu al banc dels acusats i és jutjat, també, per tota la societat. Per primera vegada queda clar que només SI és SI, per molt que s’hagi començat a filirtejar, i per tant, el consentiment sempre és revocable.

Els petits canvis es van construint dia a dia i a petita escala. Poc a poc anem veient els fruits de molts anys de lluita i situacions que fa uns anys eren impensables: com per exemple, que ja fa dues legislatures que aquest ajuntament té una majoria de dones a l’equip de govern i és un fet, poc habitual, del qual ens sentim orgulloses.

I sempre que es parla de lluita feminista es visualitza molt al jovent,  de fet sé que moltes de les joves torrellenques que no estan avui aquí, no és perquè no els interessi el tema sinó tot el contrari, a moltes d’elles les tenim a Barcelona o escapades per altres ciutats, en manifestacions unitàries i cridant també ben fort, que ja n’hi ha prou!

I tota aquesta lluita que tenim avui en dia, no seria possible sense les nostres predecessores, totes les que abans que nosaltres heu patit, encara amb moltíssima més duresa, aquestes desigualtats i violència. I avui us volem donar les gràcies per la vostra resistència i la vostra persistència. Perquè gràcies a vosaltres, podem gaudir avui d’unes millors condicions de les que vau tenir vosaltres. Gràcies, gràcies i gràcies a totes.

I seguint amb aquest agraïment, volia agrair a la meva mare una cosa en la que sempre ha insistit molt. Ella sempre diu: mira Gisela, no crec que et puguem deixar una herència, el que sí et garanteixo és que posaré tots els meus esforços per a que tinguis uns estudis i puguis ser independent, per no dependre mai, però mai, de cap home. Així que gràcies per tanta dedicació i per fer-me tan conscient de la meva condició de dona i de classe treballadora.

Moltes gràcies a totes per participar en l’acte d’avui, encara que totes sabem que cada dia és 8 de març i que el futur és feminista!