Festa Major de Sant Pau

És la festa més tradicional del municipi, iniciada antigament en honor a la conversió de Sant Pau (25 de gener). S'inicia amb un repic de campanes, correfoc, botifarrada i ballada de la Tal·lara. Seguiran deu dies plens d'activitats culturals i de lleure com l'esperat Concurs d'Estellar, la Baixada de Carretons, les Matinades, la Cursa d'Orientació Nocturna, la Caminada Popular o el Ball de la Tal·lara.

Torrelles té un patrimoni divers, singular i rellevant que li dóna personalitat i ens dota d’elements d’identitat compartida. La riquesa patrimonial no rau només en els béns materials sinó que també compta amb un conjunt molt rellevant d'elements culturals no tangibles que conformen un cos de festes, tradicions i coneixements de caire popular i tradicional compartit pel conjunt dels torrellencs. En aquest sentit, els elements festius de la Festa Major de Sant Pau formen part del patrimoni cultural immaterial de Torrelles, i representen un important instrument d'identitat i de cohesió social.

Concurs d’Estellar i els oficis del bosc

La població de Torrelles complementava al segle XIX la feina agrícola amb l'explotació del bosc, arribant a ser el principal abastador de llenya dels municipis de la vall baixa del riu Llobregat. Els treballadors del bosc eren els boscaters, un ofici que, amb la pèrdua de valor de la fusta, va anar desapareixent . En aquest context, a principis dels anys 80 neix a Torrelles una certa consciència de la pèrdua d'antics oficis i de la memòria dels més grans davant el ràpid creixement del poble. Així, l’any 1982 va néixer el Concurs d'Estelladors, per recuperar i difondre els oficis del bosc, especialment la feina d'estellar (obrir troncs de diferents diàmetres amb només uns tascons, una maça, i, ocasionalment, amb una destral). El Concurs d’Estelladors s’ha arrelat com una de les tradicions amb la què més gent s’identifica, sent un dels actes més importants de la Festa Major de Sant Pau. Hi participen antics boscaters o llenyataires, però cada cop hi ha més joves cosa que assegura la continuïtat d’aquest concurs. L’any 2000 es va decidir recuperar de l’oblit altres feines dels boscaters com el de talar, serrar, treure l’escorça o desbrancar. Així va néixer la Mostra d’oficis del bosc. El 2020 canvia el nom per Concurs d’Estellar per evitar el biaix cap a un sexe o gènere social determinat.

Ball de la Tal·lara

A Torrelles i a Sant Vicens dels Horts, s'havia ballat la Tal·lara a la vinya. L'única cita que s'ha trobat fins ara donant testimoni que havia existit aquest ball al nostre poble és al Costumari Català de Joan Amades i explica textualment:

"A Torrelles de Llobregat i a Sant Vicenç dels Horts els homes i les dones havien ballat la tal·lara a la vinya mateix. Aplegats de manera desigual, ballaven un ball rodó desgairat, agarbonant-se amb atabalament, cop ací, cop allí, al so d'una curta cantarella no gaire polida i impublicable, molt adient amb l'aire de l'esbojarrada coreografia i amb les bullícies de les veremes”.
(Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, 1983. Volum IV. Pàg. 1.016)

A més, en mateix Joan Amades dins la publicació “Termes sense significat” esmenta l’estrofa d’una melodia del qual diu que és el text del "ball de la Tal·lara” –no sabem si és la dansa que es ballava a Torrelles de Llobregat i a Sant Vicenç dels Horts–:

La tal·lara del meu pare
fa ballar la mare al llit
cantant-li una cançoneta
que dura tota la nit.
(Volumen de homenaje a Fritz Krüger. Vol. I. Universidad Nacional de Cuyo. Mendoza, 1952. 37 pàg. Estudi lexicografic)

Inspirant-se en el que Joan Amades havia escrit, el folklorista, coreògraf i director de l’Esbart de Dansaires de l’Orfeó Gracienc, Lluís Trullàs i Ribas, va crear el ball de la Tal·lara, amb la música composada per Manuel Oltra i Ferrer. El 24 de maig de 1970, al local de l’Orfeó Gracienc, es va estrenar el nou ball:

“El «Esbart de Dansaires del Orfeó Gracienc», como cada año, en dedicación a sus asociados, amigos y simpatizantes, organiza el extraordinario recital de danzas, que tendrá efecto en la tarde de hoy, domingo, día 24, a las seis, en su local social (Asturias, 83). El recital comprenderá una antología de danzas, con las que el mencionado Esbart ha logrado más éxito desde su fundación, además, el estreno del ballet-fantasía «Tal·làra», original de su director don Luís Trullás.Promete, pues, dicho recital de danzas, alcanzar la superación que esperan sus organizadores, dada la variedad de las danzas programadas y el reconocido prestigio de ese grupo danzante folklórico”
(La Vanguardia Española. Edició de 24/05/1970. Pàg. 22).

El 1973 el director de l’Esbart Sant Martí de Torrelles, en Jordi Castellana, va deixar la direcció per qüestions de salut i de temps per dedicar-se a l’Esbart. D’aquesta manera es va deixar pas a en Lluïs Pareja, vinculat a l’Esbart de Dansaires de l’Orfeó Gracienc. El seu vincle amb l’Orfeó Gracienc va fer possible que el mateix Lluís Trullàs, ensenyés el ball a l’Esbart. Així, per primera vegada al poble, es va ballar la dansa que Joan Amades havia localitzat a Torrelles, l’agost de 1974 a l’Ateneu Torrellenc.

El 1979, amb l’empenta del mossèn del poble, Josep Maria Soler, es va voler tornar a recuperar la Tal·lara que els anys d’inactivitat de l’Esbart (entre el 1976 i el 1978) havia quedat mig oblidada. Per tal de dirigir la ballada es va incorporar a l’Esbart en Ricard Capdevila, que feia poc que vivia a Torrelles. La Tal·lara es va ballar després de la cercavila de l’Esplai Arc de Sant Martí al Parc de Can Sostres durant la Festa Major de Sant Pau.

La recuperació de la Tal·lara a Torrelles va ser l’origen de la ja tradicional ballada anual per Sant Pau i que ha fet d’aquest ball sigui encara una dansa viva avui en dia.

El 29 de gener 2016, dins dels actes commemoratius dels 50 anys de l’Esbart Sant Martí, més de 300 persones van ballar la Tal·lara al llarg del carrer Major de Torrelles de Llobregat.

Baixada de carretons

Consisteix amb realitzar descensos de carretons o andròmines per les baixades del centre del poble impulsats únicament amb la inèrcia del propi pendent o amb l’ajuda humana dels conductors del vehicle. Els carretons són “trastos” amb rodes que la gent es fabrica de forma manual i que han de complir amb un senzill reglament (es pot consultar a la pàgina web municipal) per a vetllar per la seguretat dels participants i espectadors. Aquests “trastos” normalment són decorats de forma estrafolària i divertida, i fins i tot, els participants es disfressen en consonància amb el carretó. La Baixada de Carretons s’organitza per la Festa Major de Sant Pau des de l’any 1989.

Consulta les bases de la Baixada de carretons

La Botifarrada

Amb la creació l’any 1984 de la Comissió de Festes, origen de l’actual Coordinadora Cultural, es va afegir al programa de la Festa Major una botifarrada popular i des d’aleshores que es segueix repetint any rere any. No es tracta només d’un simple entrepà amb una botifarra a dins. Les botifarres són fetes als obradors dels comerços de Torrelles i són cuites a la brasa. El pa és el tradicional llonguet fornejat a les fleques del poble, el qual es suca amb tomàquet de penjar i un bon raig d’oli d’oliva. Tot fet amb cura i il·lusió per una munió de torrellencs voluntaris. És el sopar tradicional del divendres de Sant Pau, i el moment de trobada entre la gent del poble per a poder compartir l’esperit de la Festa Major.

Les Matinades

L’objectiu de les matinades ha estat tradicionalment, a molts indrets de Catalunya, el d’anunciar el nou dia i despertar la gent a l’alba, quan clareja el dia a primera hora del matí. Les matinades comencen a les 7 del matí amb 7 coets que trenquen el silenci dels carrers encara adormits i, tot seguit, sona el “toc de Matinades”, melodia d’aire rítmic i animat que tindria l’origen a la segona meitat del segle XVIII. La comparsa recorre els carrers del municipi amb el so estrident de la gralla, les percussions dels timbals i el retronar dels petards. Molts veïns, en sentir la despertada, surten a oferir moscatell, coca i galetes als participants que els obsequien amb algunes cançons com a agraïment. Les primeres matinades van tenir lloc l’any 1984 fora del programa de festes.