Moixiganga de Torrelles

L'Esbart Sant Martí de l'Ateneu Torrellenc vol mantenir la representació de la Moixiganga cada Diumenge de Rams.

 

La Moixiganga és una dansa que té caràcter religiós, consistent amb la passió i la mort de Crist a través de vuit quadres plàstics, entremig dels quals hi ha una passada al so d'una melodia especial. La tonada és de les més solemnes de la nostra música popular. Quan es balla de nit els dansaires duen enceses una atxa a cada mà, produint un gran efecte amb el seu guspireig dins la fosca.

 

A Catalunya trobem aquesta classe de moixiganga, per exemple, a Valls, Reus, Vilafranca, Sitges, Torredembarra, Badalona i Tarragona. A Tarragona també en tenen una que narra els episodis més significatius de la vida de santa Tecla. En canvi, la moixiganga de Lleida, tot i tenir un origen religiós, ha evolucionat cap a un terreny més purament festiu i lúdic.

Sembla que l’origen d’aquesta manifestació és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d’Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011. Hi ha qui creu que la moixiganga va estendre's en determinats indrets del sud del Principat, on va ser anomenada ball de valencians, i que va evolucionar cap als castells actuals.

A Torrelles la moixiganga ha estat inexistent o desconeguda, fins que el 17 d'agost de 1969 l'Esbart Sant Martí va representar la Moixiganga de Sitges a l'Ateneu Torrellenc. Tanmateix, no va ser fins el 9 d'abril de 1995 quan l'Esbart comença a ballar-la cada diumenge de rams a la Parròquia de Sant Martí. L'exdirector de l'Esbart Vicentí i de l'Esbart Sant Martí, el Jaume Cos, va ser qui va ensenyar la Moixiganga a Torrelles. Arrel d'aquesta ballada el ball ha anat evolucionant fins a diferenciant-se perceptíblement, en coreografia i en música, de l'originària de Sitges, de la qual es basa, i convertint-se en un ball pròpi de Torrelles. Des de l'any 2009 la Moixiganga és interpretada en directe pels Grallers de Torrelles, i des de 2018, interpreten un nou arranjament fet per un dels grans grallers del nostre país, l'Ivó Jordà.