Història

El territori del terme municipal és molt muntanyós i es troba solcat per la Riera de Torrelles i els seus afluents, que desguassa al riu Llobregat a l’alçada de Sant Vicenç dels Horts. En el seu terme municipal hi trobem vestigis d’ocupació humana des del Neolític, amb algunes restes arqueològiques localitzades en la zona de penyes del sector occidental del municipi. També s’hi han trobat restes escadusseres d’època ibèrica i romana que mostren que la vall fou freqüentada des de molt antic.

El topònim Torrelles apareix documentat per primer cop l’any 964. En el mateix segle ja tenia església, que l’any 1089 ja trobem dedicada al patró del poble, Sant Martí de Tours. En aquells anys no podem parlar d’un poble en la concepció actual, sinó que formava una jurisdicció, dins dels dominis del Castell de Cervelló, que comprenia boscos, terres de conreu i pastura i cases disperses, alguna d’elles segurament fortificada.

L’antiga demarcació parroquial va comportar la creació del municipi, que en el nostre cas pertanyia a la diòcesi de Barcelona, ja que l’església i el terme de Torrelles, des de l’any 966, són donats pel comte Miró en alou a la Seu de Barcelona. El municipi formà part de la jurisdicció comtal de Barcelona fins al segle XII, quan passà a formar part de la Corona d’Aragó. Un segle després, apareixen les primeres masies a Torrelles, la primera que hi trobem documentada és Can Güell, l’any 1220.

Geofred Tassio és el primer torrellenc que coneixem, del segle X, mentre que el primer esment del cognom Torrelles o Torroella és de l'any 1305. La nissaga dels Torrelles, la trobem vinculada durant generacions a la cort catalana amb diversos càrrecs d’importància dins de la noblesa que envoltà els reis. Sembla que els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria fins finals del segle XVIII. Fins aleshores el terme municipal de Torrelles pertanyia a la baronia de Cervelló, encara que, posteriorment, la seva jurisdicció es va repartir entre el rei i el marquès de la Manresana.

A finals de segle XIII, al cim del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni, es bastí el Castellnou de Cervelló, les estructures del qual fan de partió entre el terme de Torrelles i Santa Coloma de Cervelló. S’hi conserven restes de muralles, torres, fossats defensius, una torre de guaita (La Torratxa) i la capella de Sant Antoni.

Durant el segle XIV i XV a Catalunya i a Torrelles es va estendre el sistema del contracte emfitèutic, o cens de terres, que permetia als pagesos ocupar i treballar les terres dels senyors i la construcció de masos que, poc a poc, van anar ocupant el terme. La Pesta Negra va arribar a Torrelles a mitjans del segle XIV i a finals del segle XV hi hagué una davallada de població important, fenòmens que no sabem com van influir o modificar els diferents assentament humans del terme.

Torrelles, fins al segler XX, era un municipi molt poc poblat, amb nuclis habitats disseminats. La seva economia era de base agroforestal i d’autosuficiència. Hi predominaven els camps de cereals i vinya enmig de boscos on pasturaven ramats i d’on se n’extreien matèries primeres. Fins la guerra de Successió (1700-1714), els pobles estaven administrats per consells de veïns propietaris. A partir de la derrota militar de Catalunya l’any 1714, s’implantà el sistema municipal borbònic, estretament controlat per les autoritats i pel poder senyorial.

A finals del segle XVIII i, sobretot, al segle XIX les vinyes van estendre’s per qualsevol indret apte per al conreu per aprofitar el comerç internacional de vi i aiguardent. La construcció de marges de pedra seca van permetre augmentar el numero de feixes i conseqüentment de producció. Això va fer augmentar la riquesa d’alguns pagesos i els permet la construcció de noves masies i masoveries i el naixement de ravals. La fil·loxera va acabar amb aquests conreus a la segona meitat de segle XIX. Les vinyes foren o bé abandonades o bé replantades per cirerers, que avui ocupen la majoria de conreus del poble.

La industrialització a Torrelles no arriba fins al segle XX, encara que d’una manera molt migrada, en què la població va començar a augmentar considerablement. A la segona meitat de segle XX, seguint models de creixement especulatius del franquisme, comença la construcció de les tres urbanitzacions de Torrelles: Cesalpina, Can Güell i Can Guei, que juntament amb l’eixample de Can Coll, en configuren el nucli habitat actual.