Club de lectura ‘Llegir el Teatre’: La fortuna de Sílvia

A càrrec d’Empar Riera i Anna Ramos. Activitat gratuïta. Inscripcions a la Biblioteca.

El club de lectura 'Llegir el teatre' està impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya i les Biblioteques de la Generalitat. Consisteix en unes sessions on es compartiran i comentaran lectures d'obres teatrals que es representen al TNC. Els participants gaudiran de descomptes en les entrades del TNC. També es farà una sortida cultural per a veure una de les obres comentades. 

El club de lectura serà el primer dimecres de cada mes, a les 19.30h.

La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra

L’evolució d’Europa i els trasbalsos de la Segona Guerra Mundial a través dels ulls de Sílvia, una mare vídua amb dos fills, es veuen condicionats per una guerra que resulta determinant a l’hora d’abordar la seva felicitat i l’acceptació del propi destí davant d’una societat que fomenta la hipocresia. Silvia és una dona capaç de preservar la seva fortuna privilegiada, malgrat els cops que li esperen del destí i les humiliacions amb què es veurà castigada per la pobresa.

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta. 

La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, comLa corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) oLa Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·laVida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona. 

Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió. 

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra