Club de lectura 'Temps de cireres': Anna Karènina, de Lev N. Tolstoi

Temps de cireres

El club de lectura dels últims dijous de mes és un espai de trobada on diverses persones es reuneixen mensualment a partir de les 19.00h. per compartir les impressions i opinions de les lectures amb la resta de participants al club, sota la coordinació de Sílvia Llorente.

El club de lectura de novel·la té l’objectiu de donar una panoràmica de la novel·la des d’un punt de vista ampli i de desenvolupar l’esperit crític dels participants. Al club s’hi llegeixen lectures tant d’autors clàssics com moderns de diverses literatures.

Les places són limitades i cal reserva prèvia. Si us voleu apuntar ho podeu fer abans del 31 de gener del 2020 a través d’aquest formulari o bé, directament a la biblioteca ja sigui trucant al 93 689 18 36 o presencialment.

Sinopsi d'Anna Karènina:

Anna Karènina és una de les novel·les fonamentals de la literatura universal. Tolstoi va depurar el seu estil per pintar un fris vivíssim de la Rússia de finals del XIX i, sobretot, per posar en relleu la història de l’amor tràgic entre l’oficial Vronski i la jove aristòcrata Anna, que es deixa arrossegar per la passió i abandona la família. La novel·la enllaça les vides de les classes altes i dels camperols humils, i aconsegueix un ressò èpic que captiva els lectors d’avui com va seduir els d’ahir. La profunditat del drama moral d’Anna Karènina serveix a Tolstoi per expressar els seus dilemes sobre les relacions entre home i dona, i també el seu rebuig envers una societat refinada però hipòcrita, incapaç d’evolucionar, mentre es congriava la Revolució Russa. Gran novel·la realista, Anna Karènina és la màxima elaboració literària de la passió amorosa i de la lluita entre els dictats del cor i de la raó. Dostoievski considerava Anna Karènina «una obra d’art absolutament perfecta».

Lev N. Tolstoi

Fill de l’aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana –al sud de Moscou–, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l’alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l’ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d’Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l’Església oficial i la societat russa.

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra