Club de lectura 'Temps de cireres': Dublinesos, de James Joyce

A càrrec de Sívlia Llorente

 

Dublinesos

Dublinesos (en anglès, Dubliners) és un recull de 15 relats curts de James Joyce que va ser publicat per primera vegada el 1914. Constitueixen una descripció naturalista de la vida de la classe mitjana irlandesa a la ciutat de Dublín i als seus voltants durant els primers anys del segle XX.

Joyce va escriure aquestes històries quan el nacionalisme irlandès es trobava en el seu punt àlgid, i la recerca de la identitat nacional i l'autodeterminació emergia violentament; en una cruïlla de la història i entre dues cultures, Irlanda era sacsejada per diverses idees i influències convergents. Els diversos contes se centren en la idea de Joyce d'una epifania: un moment en què un personatge experimenta l'autoconeixement o la il·luminació. Molts personatges de Dublinesos reapareixeran més tard fent papers secundaris a la seva novel·la Ulisses. Els primers contes de la col·lecció són narrats pels seus protagonistes quan són nens i, a mesura que es va avançant, els següents van sobre les vides i els assumptes de gent progressivament més gran. De fet, Joyce va repartir els contes en tres parts: infància, adolescència i maduresa.

 

 

 

James Joyce

James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zuric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, fou un poeta i escriptor irlandès, reconegut mundialment com un dels més importants i influents del segle XX. Joyce és aclamat per la seva obra mestra, Ulisses (1922) i per la seva controvertida novel·la posterior, Finnegans Wake (1939). Igualment ha estat molt valorada la sèrie d'històries breus titulada Dublinesos (1914), així com la seva novel·la semi autobiogràfica Retrat de l'artista adolescent (1916). Joyce és un representant destacat del corrent literari anomenat modernisme anglosaxó, al costat d'autors com T. S. Eliot, Virginia Woolf, Ezra Pound o Wallace Stevens.

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra