Club de lectura 'Temps de cireres': La passió, de Jeanette Winterson

A càrrec de Silvia Llorente.

Cal reserva prèvia

La passió

La passió ens narra una història que se situa en els anys de les guerres napoleòniques, i els espais, a grans trets, són França i Venècia.

En una primera part de la novel·la coneixerem Henri, un jove provinent d’un poblet francès que fa de cuiner al servei del general. Henri, malgrat els seus orígens modestos, ha rebut certa educació per part d’un capellà i ha crescut al costat d’una mare molt religiosa. En enrolar-se a l’exèrcit Henri sent veritable passió per Napoleó, a qui adora i idolatra. En una segona part de la novel·la coneixeremVillanelle, una jove veneciana educada amb total llibertat, que es mou pels canals de la seva ciutat sense cap por ni compromís, fins que un seguit de circumstàncies adverses la duran a fer de prostituta al servei de l’exèrcit francès.

Serà en aquest moment quan els camins dels dos joves es creuaran. Un moment en què Henri pretén desertar perquè ja ha començat a abandonar la passió per Napoleó i ha passat a sentir odi. Un moment en què Villanelle creu, equivocadament, que el motiu pel qual es va veure enrolada a fer de prostituta per als francesos ja no és vigent, i que per tant pot tornar a Venècia.

La trobada d’Henri i Villanelle provocarà l’enamorament del jove vers la noia, un amor al qual no pot correspondre perquè el seu cor és atrapat en altres xarxes, a Venècia. Un amor al qual no pot correspondre perquè Villanelle sent, per Henri, un afecte fraternal.

És una novel·la sobre l’amor apassionat i els seus límits, sobre l’amor a allò que és impossible d’assolir. També sobre la felicitat i la llibertat: el dret a triar un camí sense que res no ens lligui de mans.

La passió (1986) és la novel·la que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més originals del panorama narratiu actual. Sobre aquesta obra la mateixa autora ens comenta: “La passió no parla de la Història amb majúscula; tampoc no és una novel·la romàntica… El que pretenia era parlar d’un món peculiar que servís de mirall per perfilar i multiplicar les possibilitats del nostre propi món. Només cal que ens mirem en aquest mirall i ens hi trobarem, ubicats en un altre temps i en un altre lloc, i amb una altra vida entre mans.”

Jeanette Winterson

Jeanette Winterson neix a Manchester el 1959 però és adoptada i criada a Accrington, al nord d’Anglaterra. Els seus pares adoptius li donen una educació religiosa molt estricta i la preparen perquè es converteixi en missionera de la seva església, de tal manera que als sis anys ja escriu sermons i predica… però als quinze fa pública la seva tendència sexual i marxa de casa.

Treballa en diversos oficis: conductora i repartidora, ajudant de maquillatge en una funerària, treballadora domèstica en un hospital mental… però sempre compagina aquestes feines amb els estudis. Obté una plaça per estudiar anglès al St Catherine’s College de la Universitat d’Oxford, i més tard treballa en el Roudhouse Theatre de Londres, on comença a mostrar interès per les lletres. També treballa una temporada en una editorial fins que, des del 1987, es dedica exclusivament a escriure. Col·labora habitualment en diaris com The Times i The Guardian, i és autora d’assaigs, relats curts, novel$les i algun llibre infantil.

Fruita prohibida (1985) és la primera novel·la que veu publicada i en gran part és autobiogràfica. En ella hi explica la lluita d’una jove lesbiana contra una mare dominant i les restriccions imposades per pràctiques estrictes religioses. La televisió va emetre amb èxit una sèrie el 1990 basada en aquesta novel·la. Del mateix any 1985 és Passeig per a principiants, una recreació satírica de la història de l’arca de Noè. I el 1987 és quan publica La passió, el llibre de la nostra tertúlia de novembre.

Altres obres seves són: Espejismos (1989), on contrasta dos personatges del segle XVII amb els seus equivalents moderns i suposa un gir decisiu en el seu estil; Escrito en el cuerpo (1992), on descriu un triangle amorós sense especificar el sexe del personatge principal; Art & lies (1994),Simetrías viscerales (1997), El Powerbook (2000), La niña del faro (2004). I dins la literatura infantil i juvenil trobem El Guardián del Tiempo (2006), l’àlbum il·lustrat El rei de Capri (2003) iLa batalla del Sol (2009).

La seva trajectòria literària ha rebut diversos reconeixements com el Premi Whitbread, el John Llewelyn Rhys Memorial, l’E. M. Forster de la Acadèmia Nord-americana d’Arts i Lletres i l’OBE per Serveis a la Literatura.

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra