Exposició fotogràfica i ceràmica: Neus Tomás i Bita Dominique

Relats

Vaig créixer amb carrets de diapositives a la nevera que compartien prestatge amb els ous i la xocolata i esperant a cada cantonada, quan viatjàvem a l'estiu, que el meu pare trobés l'enquadrament perfecte per retratar un fanal.
Des de ben petita, la meva vida ha estat recollida en imatges projectades a la paret de gotelé del menjador de casa i, més endavant, en àlbums de pàgines rugoses i apegaloses. La meva primera càmera va arribar als 16 anys i des de llavors, amb més o menys fortuna, he capturat allà que veia, que vivia.
És l'any 2011 quan decideixo començar l'aventura d'aprendre la tècnica per poder treballar amb manual i jugar amb la llum, la velocitat, la composició i l'edició. De mica en mica, vaig trobar el meu estil -sobretot, el blanc i negre, els detalls, els retrats- i va néixer el meu alter ego artístic: Bita Dominique.
Quan la Neus em va demanar algunes fotos per inspirar-se i crear les seves peces, vaig sentir-me afalagada. Quan anys més tard vaig veure les peces gairebé acabades, em vaig emocionar: mai no hagués pensat que les meves fotografies poguessin inspirar d'aquesta manera.
Algunes d'aquestes fotografies han estat capturades amb la càmera heretada del meu pare, la Nikon D80, i d'altres, amb la D5200. Actualment treballo amb una Nikon D7500.
La fotografia és l'art d'aturar els moments efímers i ens permet passejar-nos-hi de nou i experimentar-los. I, tot i que vosaltres no heu format part d'aquests instants, us convido a entrar en el meu passat i a viatjar pel que he viscut.

Alba Puig Domínguez
https://bitadominique.com

Relats
 

Un relat és una narració curta, una crònica.
Tot relat sorgeix a partir d'un fet, d'un objecte o d'una sensació que funciona com a detonant i font d'inspiració del que esdevindrà el conte final. En aquest cas és el treball de la Bita Dominique el que va propiciar els meus Relats Ceràmics que podeu veure en aquesta exposició. Les seves fotografies van funcionar com a detonant en un moment en què jo necessitava inspiració i em van permetre fer el pas desitjat de fer peces de ceràmica utilitària a explicar petites històries escrites en fang i foc.
Per a mi allà va ser com llençar-me a un abisme totalment desconegut i a un món d'experimentació inesgotable, A vegades era immediat, el suggeriment de la pega que m'arribava des de les fotografies, en altres ocasions el que em proposava la imatge em portava a vagar en tantes direccions que ha estat realment difícil concretar quina de totes elles era la història que finalment volia intentar transmetre.
Pel que fa a la part tècnica de les obres, dir que, per a fer-les, jugo (des de 2015) amb pastes de gres de diferents tipus. Totes les peces estan cuites dues vegades; una primera a 950 0 per fer possible el posterior esmaltat, i una segona a 1.250 0 per fondre totalment els esmalts i propiciar el pas definitiu del fang a l'estat de pedra. Els esmalts utilitzats són d'elaboració pròpia, alguns d'ells fets a partir de les cendres de la llar de foc. Els altres materials que utilitzo -pedra, fusta, ferro i ciment-, em permeten posar-hi els accents, els punts i les comes al Relat.
Així doncs, les peces exposades són fruit d'aquest joc experimental i de la meva pròpia història.
Igual que els Relats imaginaris poden ser múltiples i no s'esgoten en una primera lectura, espero que les meves peces també tinguin més d'una lectura... Tant de bo aconsegueixin explicar alguna cosa a qui les observa.

Neus Tomás