Tertúlia literària 'L'ocell del temps': El Mercenario, de Vicente Segrelles

A càrrec de Cristina Plaza.

La història d'El Mercenario se situa temporalment al voltant de l'any mil i el lloc d'origen és una vall amagada (anomenada El País dels Núvols) on van evolucionar diverses formes de vida i la raça humana desenvolupa una cultura diferent de les de la resta del món. És en aquest àmbit fantàstic on habita El Mercenario, plagat de dracs voladors, rèptils gegants, monstres, amazones i altres temes de fantasia heroica.

Per dur a terme els seus treballs, ja sigui perquè és contractat o per iniciativa pròpia, el Mercenario es mobilitza en dracs voladors domesticats i, per al desenvolupament de les seves armes, es veu ajudat pels invents d'Arnoldo de Vinci, membre de l'Ordre del cràter dirigida pel Gran Lama. També es veu ajudat per Nan-Tay, jove i bella guerrera responsable de la seguretat i protecció de l'Ordre del Cràter. Un dels dolents és Claust, alquimista mediocre, astut, ambiciós i mesquí, enemic dels monjos de l'Ordre del Cràter. Una presència fonamental en les aventures són les dones, gairebé sempre belles i nues o seminues.

La fascinació de Segrelles pels artefactes es posa de manifest amb els invents d'Arnoldo, el monjo, i dissenya i explica el seu funcionament. És una era medieval, encara a l'esquena dels grans descobriments, però no és ni de bon tros la nostra era: hi ha nombrosos anacronismes per trobar-se prop de l'any 1000. Els països inspirats a Egipte, Aràbia, Mesopotàmia, l'Índia, l'Europa Medieval, Grècia , Amèrica del Sud, es troben en un món on s'amaguen secrets més enllà de la vista. Màgia, éssers fantàstics, i un mapa del món tal com avui coneixem els continents.

En els primers números gairebé no hi ha diàleg, el que fa fàcil la seva lectura, però també mostra uns personatges massa plans, sense carisma ni personalitat, sense matisos, buits. Aquesta és la sensació que, almenys jo, he tingut en llegir-los. Després, a partir del tom 4, les trames tenen més profunditat, així com els personatges. Per sort, l'èxit relatiu d''El mercenario' li va donar a Segrelles l'oportunitat de treballar més la seva obra.

El seu estil, denominat hiperrealista, el porta a terme amb oli, cosa que el mateix Segrelles admet que el portava bastants mesos per acabar un àlbum. No obstant això, a partir de 1998, comença a experimentar amb la il·lustració digital, arribant a publicar un àlbum complet amb aquesta tècnica. Un dels seus punts forts és l'ús de la llum, amb el que aconsegueix composicions d'un realisme extrem i dota a les il·lustracions de profunda calidesa. Es podria dir que el lector penetra en la història a partir de les sensacions del dibuix. No és d'estranyar, els paisatges i arquitectures mostrades són de bellesa i grandiositat poc comuns en el còmic. D'altra banda, la textura del dibuix resulta suau i càlida, neta, ple d'equilibri i perfecció.

Trajectòria editorial

La sèrie va ser prepublicada inicialment a la revista Cimoc, per passar posteriorment a publicar-se com una col·lecció de 13 àlbums. L'obra ha estat publicada per Norma Editorial (7 ábums), autoeditat per Vicente Segrelles (13 àlbums), Ediciones B (6 àlbums) i en el 2016 per Edicions de Ponent (14 àlbums).

El 2003 el còmic va quedar inacabat, però en 2016 Ponent Món va publicar, amb els materials que Segrelles guardava, la reedició de tota la sèrie incloent el final de la història en una narració de 24 pàgines amb il·lustracions a pàgina completa, més un relat breu. Aquesta edició podria denominar-se la definitiva.

Vicente Segrelles i Sacristán (Barcelona, 9 de setembre de 1940)

Nascut durant la postguerra espanyola, la seva infantesa va transcórrer a Barcelona, ??influïda per l'afició del seu pare a la pintura i els invents i el treball del seu oncle José Segrelles com a il·lustrador i aquarel·lista de prestigi internacional, el que li va inclinar a practicar la seva passió innata pel dibuix, afició compartida també pel seu cosí Eustaquio Segrelles.

Als 14 anys va entrar a l'escola d'ENASA a Barcelona, orientada a la formació en el dibuix tècnic on va obtenir coneixements sobre mecànica i materials, influència que s'aprecia en el seu treball. Als 17 anys es va traslladar al departament de publicacions tècniques d'ENASA, si bé va seguir interessat en el dibuix artístic experimentant amb diverses tècniques com oli, guaix, tinta xinesa, etc. Cap a 1960 es va posar en contacte per primera vegada amb el món de la il·lustració artística a través de l'editorial Afha per a la qual va il·lustrar La Ilíada i L'Odissea.

El 1968 contacta amb editorial Bruguera on il·lustra diverses col·leccions de cromos de gran èxit així com diversos llibres. El 1969 inicia una col·laboració per a l'agència artística Seleccions Il·lustrades dibuixant una sèrie d'il·lustracions d'armes de l'oest americà. Cap a 1970 decideix abandonar definitivament la publicitat per dedicar-se de ple a la il·lustració. Reprèn la seva col·laboració amb editorial Afha il·lustrant diversos llibres de referència sobre temes pels quals sent gran interès; invents, armes, avions, vaixells, etc, a més escriu ell mateix alguns d'ells.

Atès que la major part de la indústria editorial resideix a Barcelona, el 1974 es trasllada a la costa prop de la capital catalana, i on encara resideix. Entre 1976 i 1977 col·labora amb la revista Interviú realitzant il·lustracions en blanc i negre per a uns 30 numeros. Simultàniament, a través de Selecciones Ilustradas i després de Norma Editorial continua la seva tasca com a il·lustrador de portades de llibres especialitzant-se en fantasia i ciència ficció, si bé va pintar portades sobre diferents temes com a guerra, policíacs i terror. Durant aquesta època s'introdueix al competitiu mercat nord-americà dibuixant il·lustracions i portades per a algunes de les millors editorials d'aquest país.

El 1980 comença l'elaboració de El Mercenario, el còmic que li ha donat fama mundial i que és la seva obra mestra. A poc a poc va dedicant més temps a aquesta activitat fins que al començament dels 90 abandona completament el seu treball com a il·lustrador de portades per dedicar-se completament a la historieta. No obstant això, el 1991, cansat de la laboriosa tècnica de pintura a l'oli de El Mercenario, va decidir abordar un projecte més espontani i àgil usant la caricatura còmica amb dos volums d'un nou personatge, Sheriff Pat.

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra