El petit comerç dona vida a Torrelles

En aquesta edició entrevistarem al Jordi Casas, quarta generació de forners d’El Forneret, un establiment inicialment dedicat a la fabricació i venda de pa que ha sabut trobar l’estratègia per mantenir la seva essència al llarg dels anys, adaptant-se a les noves necessitats de consum. El Forneret és un negoci familiar que va obrir portes l'any 1918. A través de l'entrevista que presentem a continuació, podrem conèixer millor a un dels hereus i treballador de la família del Forneret:

1.    Jordi, pertanys a una família de forners de tota la vida del poble, ens podries fer una petita explicació dels orígens del vostre negoci familiar?
El meu besavi, que vivia a Olesa de Bonesvalls, va aprendre l’ofici de forner molt jove, i cap a l’any 1918 va venir a viure a Torrelles i va obrir un forn de pa, molt a prop de l’actual plaça de l’Ajuntament. Era molt jove quan va obrir el negoci i és per aquest motiu que li van començar a dir «el forneret» i amb aquest nom es va quedar. Els inicis van ser difícils, era una persona “nouvinguda” al poble i en aquella època es venia molt menys pa que ara, potser uns cinc pans al dia, i ja hi havia altres forns de pa de tota la vida del poble, amb els qui havia de competir. En aquells temps, no es podia dedicar exclusivament a la fabricació i venda de pa, perquè aquesta activitat no li donava per mantenir la família, ho combinava amb altres feines al camp. Al cap de poc temps va veure que el local li quedava petit i va llogar una part de l’espai on actualment tenim el negoci, i a poc a poc van anar ampliant el negoci, i a part de la venda de pa, van començar a vendre altres aliments com embotits. Fins i tot, durant un temps, també van oferir servei de perruqueria i venda de barrets. 

Va ser la generació del meu avi qui va obrir el negoci de la pastisseria cap als anys seixanta, al carrer Major, va anar a aprendre l’ofici de pastisser a Barcelona i es va especialitzar en aquest àmbit. No obstant això, el canvi més important en la trajectòria del negoci familiar el va impulsar el meu pare ara fa uns 30 anys: va apostar per unir el negoci de forn de pa i de la pastisseria, i en va separar el Supermercat, el Co-Aliment. En aquell moment també va sorgir l’oportunitat de comprar el que ara és Ca la Cinta, una casa de pagès antiga, que van restaurar amb la intenció de crear espais d’aparcament per a la clientela del negoci. Amb el temps, Ca la Cinta s’ha convertit en un altre negoci més de la família on se celebren tota mena d’esdeveniments privats i hem creat un espai on s’exposa una col·lecció d'objectes i estudis sobre la història de Torrelles de Llobregat, que atreuen grups de visitants de fora del municipi. 

2.    Quants membres de la vostra família continueu la tradició del negoci familiar en l’actualitat? Quines línies de negoci teniu en actiu actualment?
Actualment, treballen els meus pares, la meva dona i jo, i un cosí segon meu. En total som 14 persones treballant, entre treballadors/es contractats/des i la família.

3.    Com va es va crear la primera torreta? Heu canviat la recepta inicial d’aquest producte típic de Torrelles?
Al meu pare li agrada molt la història i l’artesania i va combinar aquests dos aspectes, creant una galeta amb la forma típica d’una torre. La recepta inicial es manté, però s’han afegit altres ingredients creant un total d’onze classes de torretes diferents; algunes, amb ingredients naturals com la mel o la gelea reial. 

4.    Feu venda en línia dels vostres productes? Produïu per a tercers? O només per a particulars?
Ara per ara, no. Es podria fer venda en línia, però ara mateix no podem ni tenim intenció de créixer més, ni augmentar línies de negoci, perquè ara mateix ens ho podem gestionar bé tal com estem, i créixer més suposaria haver d’ampliar amb més recursos, inversió econòmica i més personal.

5.    Quins creus que són els vostres punts forts com a comerç local i quins són els vostres punts a millorar? 
Crec que destaquem per la qualitat dels productes que elaborem de forma artesana. Intentem produir de la millor manera, amb els millors productes i amb il·lusió, realment si treballes fent allò que t’agrada i t’ho creus, també t’ho passes millor.

D’altra banda, intentem introduir canvis i innovar en allò que fem, per exemple, fa uns deu anys vam passar a elaborar pa ecològic. Va ser una aposta de canvi important perquè elaborar pa ecològic requereix molta més especialització i disposar d’instal·lacions i maquinària adequada, entre altres coses, perquè el producte eco no es pot barrejar ni fabricar en un mateix obrador on s’elabora pa normal.  

Un dels següents projectes seria introduir la línia pastisseria ecològica que encara no tenim.

6.    Quin és el secret perquè un negoci tan antic perduri en el temps i mantingui la qualitat i tradició en l’elaboració dels seus productes? 
El principal secret d’èxit d’un negoci és sobretot treballar molt, en el nostre cas, el sacrifici de la família i de les persones que treballen amb nosaltres des de l’inici. L’ofici de forner i pastisser requereix molta dedicació i moltes hores de treball, fins i tot nits i festius, i si vols fer-ho artesanalment encara més. 

També crec que és important la capacitat d’adaptació a canvis i a nous gustos i tendències de consum. A més, és clau treballar amb bons productes, perquè tots sabem que no es poden menjar pastissos cada dia, però quan ho fem han de ser productes de la màxima qualitat. 

7.    Què creus que caracteritza el comerç de Torrelles? Per què la gent hauria de comprar al comerç local?
Penso que s’hauria de comprar al poble per diversos motius, però un d’ells podria ser per una qüestió mediambiental, per fer un consum més responsable, més sostenible, fent consum de proximitat. El client hauria de deixar de comprar a grans empreses en línia si el mateix producte el pots trobar sota de casa. Entenc que la gent mira el preu i la comoditat de comprar en línia i rebre un producte a la porta de casa, però s’ha d’apostar pel comerç local, perquè si tots fem aquest tipus de consum, arribarà un dia que no trobarem cap persiana aixecada al poble.

Des del punt de vista del comerç, potser la tendència en un temps serà de negocis que ofereixin serveis a les persones més que productes tangibles exclusivament. 

8.    Quines recomanacions donaries a algú que s’estan plantejant emprendre un negoci al poble?
En el cas d’un comerç al carrer recomanaria que diversifiqui amb serveis de valor, no només vendre un producte. Intentar fer coses més personalitzades, diferents i buscar el punt de diferenciació amb la competència. Nosaltres, per exemple, hem creat pa d’autor, amb una oferta de 24 tipus diferents de pa. La gent vol provar coses diferents, innovar. Antigament, només hi havia tres tipus de pa (normal, integral i sense sal). La nostra oferta permet que el client experimenti nous sabors. 

Tanmateix, és important establir sinergies amb atractius de valor del poble, com són els recursos naturals i de muntanya que tenim, i altres recursos que atreuen visitants al poble, com pot ser Catalunya en Miniatura.

Jordi, moltes gràcies per la teva participació en aquesta entrevista, gràcies per fer comerç i per oferir-nos petits instants de felicitat compartida amb els vostres deliciosos dolços.