PART 1. ELS INGRESSOS
Ambl’inici de l’any ha entrat en vigor el pressupost municipal per al 2021. El pressupost d’enguany s’ha valorat en 7.080.000 €, que és un 1,47% superior al de l’any passat. El pressupost municipal s’estructura entre ingressos i despeses, ambdós han de tenir la mateixa quantitat.
Els ingressos són una previsió, podent recaptar-se quantitats superiors, de manera que s’origini al final de l’any un superàvit pressupostari; o recaptar quantitats inferiors a les previsions, originant un dèficit perquè s’ha gastat més del que s’ha ingressat. El càlcul dels ingressos ha de ser realista.
D’on provenen els ingressos, i quin pes tenen cadascun d’ells en les finances de l’Ajuntament de Torrelles?
Els ingressos es classifiquen de la següent manera:
Capítol 1. Impostos directes: Com l’impost de béns immobles (IBI), impost de circulació (IVTM), Impost activitats econòmiques (IAE), Plusvalua.
Capítol 2. Impostos indirectes: Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.
Capítol 3. Taxes i altresingressos: taxes, preus públics i contribucions especials, multes, recàrrecs de constrenyiment, interessos de demora, etc.
Per a l’any 2021 el govern municipal ha congelat tant els impostos directes com els impostos indirectes. No hi haurà augment de l’IBI, ni de l’impost de circulació, ni de l’IAE. Tampoc de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.
Així mateix, aquest any la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no ha actualitzat els valors cadastrals. Per tant, el valor cadastral actualitzat (VCA) és el mateix que el de l’any 2020, i la ciutadania de Torrelles no veurà cap increment en els rebuts de l’IBI.
Capítol 4. Transferències corrents: són ingressos no tributaris destinats a finançar operacions corrents. Les transferències d’altres administracions inclouen la participació en els tributs de l’Estat, de la Generalitat, així com ingressos provinents de diferents convenis amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, subvencions de la Diputació de Barcelona, o programes específics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Capítol 5. Ingressos patrimonials: rendes de patrimoni del municipi.
La previsió d’augment d’aquests ingressos s’estima en un 2,79% respecte a les previsions de l’any anterior.
2. Ingressos de capital:
Capítol 6. Alienació d’inversions reals: com venda de solars i finques rústiques, parcel·les sobrants de la via pública. Tambè es registra en aquest capítol l’entrada de fons quan una companyia d’assegurances ens paga una indemnització per danys al patrimoni municipal.
Capítol 7. Transferències de capital: ingressos de naturalesa no tributària destinats a finançar despeses de capital, o també anomenades inversions. Exemple: fons de la UE, Pla General Inversions de la Diputació de Barcelona, Pacte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
3. Ingressos financers:
Capítol 8. Variació d’actius financers: entrada de fons per la reducció d’actius financers. Exemple: vendre accions d’una societat mixta.
Capítol 9. Variació de passius financers: entrada de fons per la formalització d’un contracte de préstec.
PART 2. LES DESPESES
Amb l’inici de l’any ha entrat en vigor el pressupost municipal per al 2021. El pressupost d’enguany s’ha valorat en 7.080.000 €, que és un 1,47% superior al de l’any passat. El pressupost municipal s’estructura entre ingressos i despeses.
Les previsions de despeses tenen en compte les despeses que es pretenen dur a terme durant l’exercici 2021. No podran superar mai la previsió d’ingressos.
A què es destinen els recursos públics?
Les despeses de l’Ajuntament engloben les competències bàsiques que li só npròpies. Hi ha diverses formes de classificar les despeses, potser la més visual és la classificació per programes, segons la tipologia de despesa. Per al 2021 s’han establert les següents previsions pel que fa a despeses corrents que es visualitzen en el gràfic. A continuació es detalla què inclou cadascuna d’aquestes despeses:
1. Pel que fa a l’Àrea de territori, diferenciem les següents despeses:
2. Pel que fa a l’Àrea de Serveis generals, diferenciem les següents despeses:
3. Pel que fa a l’Àrea d’atenció a les persones, engloba les diferents despeses:
PART 3. LES INVERSIONS
Escrit d'opinió de Falgàs Marco, regidora d'Hisenda
Les inversions són també anomenades despeses de capital. Tot i que són despeses, les inversions tenen un tractament independent per diferents motius: per la seva importància, pel seu impacte en l’endeutament de l Ajuntament i, finalment, per la possibilitat que siguin plurianuals i, per tant, amb efecte en més d’un pressupost.
El Pla d’inversions per al 2021 a l’Ajuntament de Torrelles té un import de 795.284,88 €, que suposa un 11,23% del total del pressupost. Les inversions poden ser finançades a través de recursos propis, endeutament o a través de subvencions (anomenades transferències de capital) d’altres administracions. En el cas de Torrelles, les inversions del 2021 són finançades de la següent manera:
Les actuacions que s’han inclòs en el Pla d’Inversions per al 2021 van destinades a millores de serveis, de via pública i d’equipaments. El detall és el següent:
Descripció
Import
Reforma i rehabilitació de la masia Can Coll
113.247,76
Impermeabilització coberta Ateneu
13.000,00
Millores accessibilitat edifici Ajuntament (ascensor)
36.000,00
Adequació bústies veïnats
30.000,00
Millora de les instal·laccions esportives CEM Can Coll
175.000,00
Impermeabilització piscina municipal CEM Can Coll
Millorade les instal.lacions esportives CEM Can Roig
294.037,12
Asfaltat de carrers
48.400,00
Adquisició i instal·lació de càmeres de seguretat
55.600,00
Pla d’Inversions 2021
795.284,88
PART 4. EL ROMANENT DE TRESORERIA
El romanent de tresoreria per a despeses generals forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és el resultat de la següent fórmula:
Romanent = drets pendents de cobrament + fons liquids tresoreria - crèdits pendents de pagament
Tot i la denominació de “romanent líquid de tresoreria”, aquesta magnitud no significa un sobrant líquid de tresoreria. Certament és el resultat líquid que s’obtindria en el supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts (no provisionals) i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tenint en compte les desviacions de finançament afectat positives acumulades.
El romanent de tresoreria per a despeses generals de l’exercici 2020 el sabrem quan haguem fet la liquidació del pressupost (a finals de febrer d’enguany). El romanent per a despeses generals a 2019 és de 585.633,33 €
El que és rellevant en el moment actual és que el Congrés ha suspès les regles fiscals fins al 2021 i permet a les administracions locals disposar del superàvit i el romanents que fins ara no podien mobilitzar per la llei d’estabilitat pressupostària.
És per això que des de l’Ajuntament treballem en fer modificació de crèdit per aquest 2021 per a noves inversions, més enllà del Pla d’Inversions del Pressupost Municipal del 2021.
En aquests moments s’està estudiant quines inversions podrien entrar dins la modificació de crèdit amb càrrec al romanent de tresoreria. Entre els projectes que es vol incloure de forma prioritària s’inclouen adquisició de terrenys, adquisició de maquinària per a la brigada polivalent, inversions per la pacificació de la via pública o inversions de millores d’equipaments municipals, entre altres. Totes les actuacions que es duguin a terme a càrrec del romanent de tresoreria hauran de quedar executades dins d’aquest mateix any.
PART 5. L'ENDEUTAMENT MUNICIPAL
L’endeutament de l’Ajuntament és un element que té molta importancia en el sí de les seves finances i determina en gran part el tenir la capacitat o no de tirar endavant les actuacions necessàries per acomplir amb les competències que li són pròpies.
El deute viu és la totalitat de deute pendent de pagar que té l’Ajuntament procedent de préstecs a llarg termini amb entitats financeres i avals. És a dir, és el capital pendent d’amortitzar més els interessos generats.
El deute per habitant és la ràtio que té utilitat a l’hora de fer comparativa entre ajuntaments pel que fa al deute públic.
L’evolució de l’endeutament de l’Ajuntament de Torrelles és clarament positiva, ja que tal com ens mostren en els gràfics, el deute viu s’ha reduit fins a la meitat en deu anys, i en el cas de l’indicador de deute per habitant hem passat de 302 € l’any 2009 a 132 € l’any 2020. Com més sanejats estiguin els comptes municipals, més recursos es podran destinar a programes i accions que afectin directament a la ciutadania, i no tant pel retorn de préstecs i d’interessos financers.
Una de les línies de treball de l’actual equip de govern és seguir amb aquesta tendència de reducció del deute.