Entrevista a Ferran Puig i Josep Manuel Rafí

- Quan vau iniciar aquest projecte? Quina va ser la vostra motivació?

El primer motiu va ser l’estima que tenim pel nostre poble i el seu patrimoni. Un poble d’arrels mil·lenàries, amb una història que molts cops ens és desconeguda i que cal recuperar. El 2019, quan a l’Associació d’Estudis Torrellencs (Ad’ET) vam treballar el projecte de Memòria Oral, vam començar a demanar a les famílies les fotografies antigues que poguessin guardar del poble. La voluntat és la de crear un magatzem digital d’imatges que sigui de lliure accés per a tothom que vulgui veure-les i treballar-hi, de manera que ajudem a preservar la memòria comuna del nostre passat. En aquest sentit, vam signar un acord amb el CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) per penjar les fotos al seu espai web “Memòria Digital de Catalunya”. El treball de recollir, identificar, escanejar i arxivar les imatges recollides és complex i requereix temps i mans, així que el projecte és obert i els voluntaris de l’Ad’ET anem fent, tot i que ens caldria més ajuda per avançar millor i més ràpid.

- Com descriuríeu el camí  d’investigació i redacció del llibre?

Coneixíem el projecte que té l’editorial Efadós de recuperar la memòria fotogràfica dels pobles catalans i ens van convidar a fer un llibre que recollís una selecció d’imatges de Torrelles. Vam considerar una oportunitat el poder fer el primer llibre amb un recull que mostra una visió de l’evolució del nostre municipi en la franja temporal de 1885-1960. Un projecte col·lectiu en el qual han participat més de vint famílies cedint unes 180 imatges que hem intentat endreçar, donar un sentit i crear un relat comprensible per a tothom, amb una clara finalitat de facilitar el coneixement a tots aquells que no hem conegut el Torrelles desaparegut que presenta el llibre. El treball de decidir el què posàvem al llibre i la redacció del contingut ens ha portat prop de deu mesos de feina, parlant amb qui en podia saber res de cada foto per identificar llocs, persones i dates. Sabíem, però, que aquest primer llibre podria contenir algunes errades per la distància en el temps d’algunes fotos, per la fragilitat de la memòria de les persones i perquè no tothom és fàcil d’identificar; pagava la pena, però, treure el llibre i que arribés a mans de la gent per difondre el projecte i engrescar més persones a participar de la recuperació d’aquest passat comú. Un dels objectius del llibre s’està acomplint, ja que algunes persones ens estan aportant noves dades que , de ben segur, ajudaran a canviar les poques dades incorrectes que ens han anat identificant en una segona edició.

- Quin valor considereu que un llibre com aquest pot tenir per a Torrelles?

Doncs, sincerament, creiem que un llibre com aquest, d’un format abastable i un preu accessible, feia falta per conèixer, recordar i oferir a tota la ciutadania una visió del passat d’un poble que la majoria de veïns actuals no hem conegut sigui per edat o per procedència, ja que la majoria de la població actual hem triat Torrelles per venir-hi a viure i no som torrellencs de naixement. És una manera amena de veure com es vivia en una època anterior, de com era el nostre paisatge, de com vestia la gent i de com eren els carrers i les cases. És una manera clara d’entendre perquè Torrelles és com és i com ha anat evolucionant i modernitzant.  Ara tenim una eina que es pot utilitzar també a les escoles i a l’Institut per fer algun treball de recerca i que podrem tenir a les nostres cases o bé regalar i oferir a les persones que ens visitin d’altres indrets. El llibre aporta un bocí més de la nostra història, que se suma a la tasca que ja han anat fent altres veïns en aquests anys.

Hem d’agrair l’esforç de totes les famílies que ens han ajudat a recollir aquest fons fotogràfic, i pensem, que amb el llibre publicat, altres famílies faran el pas de buscar les seves fotos i facilitar-les a l’Ad’ET per seguir construint i completar aquesta base fotogràfica del nostre passat. També volem agrair a l’Ajuntament que hagi col·laborat a fer possible el llibre i que hagi facilitat que totes les famílies participants hagin pogut obtenir un exemplar de franc del llibre.

- Penseu que hi pot haver un segon volum?

Material en tenim, i la voluntat és tenir-ne encara més. Penseu que hem parat la recollida al voltant dels anys 60 del segle XX. Ens caldrà recollir també imatges del poble amb els seus eixamples urbanístics i la construcció dels tres veïnats que eren les antigues urbanitzacions. Convertir tot això en un nou llibre depèn de moltes variables, la principal és que agradi aquest primer i aconseguim vendre l’edició. L’editorial ja ens ha ofert continuar amb altres exemplars, però pensem que és prudent esperar a la resposta dels veïns, que són en definitiva els que han de validar l’oportunitat i l’encert del nostre projecte.

- Quina és la foto que més us agrada? I quina no heu aconseguit?

J.M. Rafí – La foto que més m’agrada, i amb diferència, és la que surt a la pàgina 96 on es veu un estol de gent al carrer fent el joc de trencar l’olla que, probablement, correspon a la festa per la inauguració del nou edifici de Can Galetes. Trobo que és una meravella veure gent de tota mena i edat, feliços i compartint un moment molt bonic.

F. Puig – És molt difícil triar. La majoria són molt interessants i aporten molt. En el meu cas hi ha dues fotografies que m’han restat a la memòria. Són la de les pàgines 56 i 59. Una ens mostra l’obrador del Forn Vell, un espai fosc i desconegut per la majoria. És una foto de gran qualitat i complexitat. L’altra, ens mostra el treball de les dones fent puntes de coixí al carrer. Una imatge molt bonica d’una tasca artística que s’ha anat perdent. Ambdues ens mostren aspectes socials del treball de la societat torrellenca, a part de tenir una qualitat tècnica i compositiva.

Ens hagués agradat trobar informació fotogràfica de l’edifici de la Cooperativa Sant Isidre (conegut com la Societat. al número 15 del carrer Sant Pau). Un lloc de trobada que gaudia d’un teatre i on es feien activitats socials, culturals, lúdiques i polítiques que, fins i tot, ens han dit, que van arribar a publicar una mena de revista. Amb l’entrada dels franquistes es va clausurar el local i es va decomissar tot el que hi havia en el seu interior. A l’Ad’ET hem estat incapaços de trobar-ne cap referència o imatge, així que aprofitem per demanar a qui en sàpiga res que ens faci arribar la informació que tingui.